Eivissa

Com ja saps, per anar a l’illa de Formentera cal passar obligatòriament per Eivissa, des del port de la ciutat de Eivissa surt el ferri que ens porta a la menor de les illes Pitiüses.

Si arribes directamente a l’aeroport d’Eivissa i vols anar a Formentera el més aviat possible, nomès has d’agafar un autobús o un taxi fins al port de la ciutat de Ibiza, que es troba a tan sols 10-15 minuts.

Però no cal que vagis directamente a Formentera. A ferryibizaformentera.es som conscients de que són moltes les persones que disfruten de les vacances tant a Eivissa com a Formentera aprofitant la poca distància que hi ha entre aquestes dos illes tan diferents.

Panorámica del Puerto de Ibiza

Panoràmica del Port d’Eivissa

Vacances a Eivissa

Si penses agafar el ferri a Formentera, et recomanem que no deixis d’aprofitar l’oportunitat per passar un dia visitant la capital de l’illa  d’Eivissa. El casc antic de la ciutat, conegut com Dalt Vila, está declarat Patrimoni de la Humanitat per l’UNESCO: un passeig pels seus carrerons és un passeig per la història. Hi ha molta gent que es pregunta: Què és millor? Eivissa o Formentera?

Nosaltres no tenim resposta per a aquesta pregunta: es tracta d’unes illes totalment diferents i convè coneixer-les totes dos. Eivissa és una illa gran, i per tant amb platges molt diferents. I per descomptat, Eivissa compta amb les seves discoteques i festes nocturnes, així que la diversió està assegurada si passes alguna nit en aquesta illa.

Eivissa té molts llocs que segur que gaudiràs, així que visita-la abans de pujar al ferri cap a Formentera.

La ciutat d’Eivissa

Eivissa és la capital de l’illa del mateix nom. Encara que la població de la ciutat és de poc menys de 50.000 habitants, la seva fama i el seu nom són coneguts en tot el món. El seu port és el punt de partida dels nostres ferris, ón es creuen vaixells de pesca amb increïbles iots. Abans d’agafar el teu ferri cap a Formentera, et recomanam que donis una volta pels principals punts d’interès de la ciutat d’Eivissa.

Murades Renaixentistes

En el s.XVI, en la seua política de defensa de la Mediterrània, Felip II, es veié obligat a renovar les antigues murades medievals de la ciutat i fer-ne el baluard millor defensat de la Mediterània occidental. Per això utilitzà la millor tècnica constructiva del renaixement: aplicà els models italians més avançats a la fortificacó amb baluards d’Eivissa. El recinte fortificat d’Eivissa, que conserva el traçat original del s. XVI, fou projectat per l’enginyer Giovanni Battista Calvi i posteriorment modificat i ampliat per Jacobo Paleazzo Fratin.

Barris

Entorn del port es desenvoluparan les activitats marineres necessàries per al manteniment de la ciutat de l’illa: pesca, construcció i reparació de vaixells, navegació comercial i accions corsàries. Sa Penya i la Marina conformen el front marítim d’Eivissa tradicional. Conjuntament constituïen el raval vora mar, fora de les muralles de la ciutat: Sa Penya com a barri de pescadors i la Marina com a barri comercial. Els dos barris en l’actualitat són un important barri comercial i una atracció turística que mostra els barris mariners d’Eivissa.

La zona de Vara de Rey es desenvolupà a principi del s. XX al voltant del passeig de s’Alamera; actualment el Passeig de Vara de Rey està presidit pel monument commemoratiu al General del mateix nom, erigit el 1904 per subscripció popular.

Puig des Molins

Eivissa sorprèn als seus visitants amb una oferta cultural extraordinària. Abans de sortir cap a Formentera, tens ben a prop una bona opció cultural com representa Es Puig des Molins, la ‘muntanya dels morts’ d’Eivissa on es poden visitar tombes de l’època romana i púnica.

El jaciment arqueològic del Puig des Molins és, amb 50.000 m2. de superfície, la necròpolis més extensa i millor conservada de tota la cultura feniciopúnica. S´hi conserva un nombre aproximat de 3.500 hipogeus, tipus de sepultura més característica del jaciment. També constitueix un testimoni excepcional. La necròpolis del Puig des Molins destaca sobre altres jaciments de les mateixes característiques per la conservació gairebé íntegra de la seua superfície en no haver estat objecte d´actuacions urbanístiques posteriors.

Després de l´abandonament com a cementeri, fou destinat a àrea de cultiu, s’hi construí una petita casa pagesa i foren plantades oliveres, majoritàriament. Tots aquest elements dotaren la zona d´una fesomia que aporta nous valors al jaciment. Les troballes materials a la necròpolis (ceràmiques, terracotes, escarabeus, ous d´estrus…) són una font arqueològica important per avaluar les interaccions i intercanvis entre la societat punicoebusitana amb centres del mateix àmbit feniciopúnic i altres civilitzacions de la Mediterránia (grecs, romans, ibers, egipcis…).

Poblat fenici de Sa Caleta

La declaració d’Eivissa i Formentera com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO inclou diverses àrees que pots observar en el teu viatge a la petita de les Pitiuses: les murades de Dalt Vila i les praderes de Posidònia Oceànica. L’últim punt d’interès està també situat vora la mar, però no és fàcil observar el poblat de Sa Caleta quan agafis el ferri de Formentera.

A través de la mar arribaren els fenicis, que s’instal.laren als voltants del paratge natural que conforma la Reserva Natural de ses Salines. L’origen de sa Caleta pot remuntar-se al segle VIII aC. A partir d’aquest moment, s’anirà configurant una progressiva trama urbana que s’estengué per la superfície de la petita península de sa Caleta.

A final del s. VII o principi del VI aC, el poblat fou abandonat de forma pacífica i planificada, i la població es traslladà a la badia d’Eivissa, lloc que presentava unes condicions geogràfiques i econòmiques superiors a les de sa Caleta.

La integritat de les restes arqueològiques de sa Caleta permet comprendre la seua magnitud: el poblat ofereix una sèrie de tipologies arquitectòniques i trames viàries originals de la fase fenícia, i ha mantengut l’estructura original dels enclavaments fenicis occidentals, atès que no ha patit reutilitzacions ni urbanitzacions posteriors.

Sa Caleta és una font històrica per avançar en el coneixement socioeconòmic de les colònies fenícies de la Mediterrània. La seua aportació científica va més enllà de l’àmbit local, perquè serveix d’element comparatiu sobre l’origen, desenvolupament i evolució de la cultura fenícia a occident.

Es Freus

Els ferris de ferryibizaformentera.es coneixen molt bé el pas d’Es Freus, l’estret que separa les illes d’Eivissa i Formentera. Es Freus estàn inclosos dins la reserva Natural de Ses Salines, que comprèn una extensa àrea situada a l’extrem sud-oest de l’illa d’Eivissa, part nord de Formentera i l’espai marítim intermedi fins a la línia batimètrica de 40 metres de profunditat. Justament sota la mar, trobam les praderes de Posidònia Oceànica, una planta aquàtica que per la seva importància, vital per l’oxigenació i com a refugi de les espècies marines, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat en 1999 (juntament amb les La ciutat d’Eivissa i el Poblat Fenici de Sa Caleta).

A l´illa d´Eivissa, la unitat paisatgística bàsica de ses Salines comprèn els terrenys situats al sud de l´aerport, Sant Jordi i platja d´en Bossa, inclosa la franja costanera de la platja des Codolar fins a sa Caleta. Els límits continüen a través de la mar i els diversos illots que es troben en aquesta zona fins a Formentera: s´Espalmador, s´Espardell, es Penjats, s´illa des Porcs, s´illa de sa Torreta, s´illa de Casteví, en Caragoler, ses illes Negres… Tot aquest territori, que a l´illa de Formentera inclou fins a Punta Gavina, s’Estany des Peix, s’Estany Pudent i Punta Prima, forma un conjunt amb trets geomorfològics, paisatgìstics i ecològics propis, que constitueix l´exemple més emblemàtic de zones humides a les Pitiüses.

Un barco esperando la salida en el puerto de Ibiza

El ferri esperant la sortida cap a Formentera al port d’Eivissa

Les salines representen un excepcional valor com a ecosistema de gran biodiversitat tant vegetal com animal, que s’ha mantengut gràcies a l’ús i explotació racional de la sal amb tècniques tradicionals des de l’antiguitat.

Per altra banda, les salines compleixen a la perfecció la funció d’equilibri i simbiosi entre el valor cultural del jaciment fenici de sa Caleta, precedent cronològic de la mill-lenària vida ciutadana de Dalt Vila, i el valor natural de la pròpia Reserva amb els seus excepcionals ecosistemes i les praderies de posidònia.

Com a bons coneixedors d’Es Freus, si viatges amb els nostres ferris de Trasmapi podràs gaudir de la mar pitiusa i tindràs la seguretat de que protegim el nostre entorn.